"Quatre quarts"

Fragment de l'adaptació cinematogràfica del conte "Quatre quarts" de Quim Monzó.

SEQ.1. EXTERIOR. CARRER – DIA

Veiem imatges de la ciutat de Barcelona. Una successió de plans curts ens mostra una gentada a les Rambles, un pas de zebra molt transitat, uns japonesos fent-se fotos, una parella jove alimentant els coloms, un executiu parant i pujant a un taxi, un home vell fent footing, uns nois joves anant en monopatí. Totes aquestes imatges van acompanyades de la veu de l’HILARI.

HILARI (EN OFF)

Diu el diccionari que és puntual qui fa una cosa exactament en el moment assenyalat. Això vol dir que, si tens una cita a les set, ets puntual si et presentes a les set. Fins aquí, tot clar. El que ja no queda tan clar és com definir qui, havent quedat citat a les set, a les sis ja volta pels carrers de a prop del lloc de trobada, i a dos quarts de set s’atura al costat del quiosc, que és el lloc acordat.

Veiem un quiosc farcit de revistes, diaris, periòdics, suplements i fascicles. L’Hilari arriba al quiosc i s’atura al costat. Es mira el rellotge. És un noi d’uns 24 anys, amb cara simpàtica i barba de dos dies que li dóna un aire desenfadat. Va vestit amb unes VAN’S, uns texans i una jaqueta de pell marró. Mira al seu voltant. Esbufega. Comença a llegir les portades de les revistes i dels llibres que hi ha als aparadors laterals del quiosc. Tota aquesta acció segueix acompanyada per la seva veu en off.

HILARI (EN OFF)

El tal individu, que és puntual (és al lloc exactament en el moment assenyalat) i impuntual alhora (hi era també abans d’hora, és a dir, no exactament en el moment assenyalat), sóc, en aquest cas, jo, que continuo sense saber com definir aquesta impuntual puntualitat que arrossego des de petit, per a desgràcia meva i sorpresa de les persones amb qui em cito, que acostumen a ser obsessivament impuntuals.

Quan l’Hilari ja ha llegit totes les portades dels aparadors laterals, s’acosta a la part frontal del quiosc i comença a llegir els titulars dels diaris que s’amunteguen.

QUIOSQUER

(amb grosseria)

Ei, tu! Que això no és una biblioteca.

HILARI

(nerviós)

Ho sento! Perdona! Es que... És igual. Cobra’m aquest.

L’Hilari agafa un dels diaris i el paga. Es posa a un costat del quiosc i el comença a llegir.

TALL A:

Veiem a l’Hilari llegint la contra i quan acaba, doblega el diari i el llença a la paperera més propera. La veu en off acompanya també a aquesta acció.

HILARI (EN OFF)

Quan ja et sents desesperat, són les set i, en realitat, no hi ha cap raó per sentir-te cansat d’esperar, ja que l’espera encara no ha començat. Ara hauries d’arribar al lloc acordat, i no fa mitja hora.

TALL A:

Veiem la representació de l’escena anterior (L’Hilari al costat del quiosc) en dibuixos animats de l’estil d’un nen petit, amb tot mal dibuixat i les persones fetes amb palets.

HILARI (EN OFF)

Ser impuntual pot voler dir quedar a les set i presentar-se a les set i un minut...

Apareix una noia també de dibuixos animats i un TÍTOL on diu: 7.01 PM

HILARI (EN OFF) (CONT.)

...o a les set i cinc minuts, o a un quart de vuit, o a dos quarts de vuit, o a les nou, o a les deu.

Mentre va fent aquesta enumeració, van apareixent i desapareixent TÍTOLS amb l’hora que diu a cada moment.

HILARI (EN OFF) (CONT.)

Molts impuntuals ho són perquè gaudeixen fent-se esperar. Si, finalment, la persona amb qui et cites acaba per no presentar-se, aleshores deixa automàticament de ser impuntual per convertir-se en un, o una, galtes.

La noia de dibuixos animats desapareix i l’Hilari de dibuixos posa una cara trista. Comença a caminar d’una banda a l’altra per davant del quiosc.

HILARI (EN OFF) (CONT.)

Si, sortosament, coneixeu els costums de qui espereu, podeu classificar-lo en la categoria escaient. Si no li coneixeu els hàbits, el risc i l’aventura apareixen i, ben probablement, us convertireu durant una llarga estona en un maniquí que es repenja en murs i fanals, maquinant delicioses venjances i classificant, per diversió, tots els tipus de puntual i impuntual que existeixen.

TALL A:

Tornem a l’escena real on l’Hilari està dret amb les mans a les butxaques, al costat del quiosc. S’ha fet més fosc i el munt de diaris ha baixat.

HILARI (EN OFF)

Aquest és el meu cas: desconec completament els hàbits de la noia que espero. Sempre l’he vist a la sortida de la central nuclear, que és on treballem els dos. La conec d’allà.

QUIOSQUER

Noi, m’has comprat ja dos diaris. Fa un hora que voltes pel meu quiosc. O estàs esperant per atracar-me o t’han deixat plantat...

HILARI

Potser... m’he confós amb l’hora. Potser havíem quedat a les vuit i no a les set... O potser havíem quedat a un altre lloc i ella porta esperant-me una hora també. Potser ha sigut ella la que va entendre malament el lloc o l’hora.

El quiosquer el mira amb incredulitat.

HILARI

Potser li ha passat alguna cosa... Potser està atrapada en un embús... Ai no, espera, que ella no té cotxe... però potser hi ha problemes al metro, potser hi ha hagut un accident... o qualsevol cosa... no té perquè haver-li passat res a ella. Potser han atropellat la seva mare, o el seu pare ha caigut pel forat de l’ascensor, o han detingut el seu germà petit... bueno, no sé si en té de germans...

QUIOSQUER

(interrompent-lo)

Ep! Ep! Ep! Para! Para!... O potser s’ha fet enrere i ha decidit no venir...

HILARI

Seria una putada perquè he aspirat el menjador i tinc xampany refredant-se a la nevera. Ja saps...

QUIOSQUER

Noi, fes el que vulguis. Però jo crec que no vindrà.

HILARI

No em rendiré tan aviat... Segur que marxo i apareix de seguida. Segur que té una bona excusa.