Mar de xocolata

Aquesta obra em cridà l’atenció i em semblà molt notòria en comparació amb les altres especialment pel material amb que està feta: xocolata i paper mecanografiat. No només per ser dos materials poc convencionals en la creació d’una obra sinó per l’oposició de móns que presenten, ja que el text representa la raó, intel·ligència, cultura... mentre que la xocolata el plaer, el lleure, el pecat...

Només aquests dos materials composen l’escultura: unces de xocolata Lindt que simulen una ciutat i tires de paper amb frases en alemany entre aquestes. Aquestes tires pertanyen a un llibre que l’autor va escriure però que finalment no va publicar i el seu destí acabà sent aquesta composició.

La xocolata està descomponent-se i ja presenta símptomes del pas del temps, però és això precisament el que volia Dieter Roth. Per a ell, l’obra no havia de ser eterna sinó que havia de desaparèixer amb el pas del temps, com farà aquesta. És una obra canviant a llarg termini perquè si l’observes cada dia no notaràs les diferències però en fer-ho cada cert temps, apreciaràs la seva evolució i volubilitat. És una obra dinàmica, efímera i que es fa ella mateixa. Un element molt important és l’atzar. És qui domina l’obra, qui determina la següent peça que caurà.

L’escultura et presenta interrogants, dubtes. No només sobre què simbolitza sinó què diu a les tires de paper. És una obra que per comprendre-la en la seva totalitat t’obliga a entendre l’alemany. Tot i així per captar la sensació que vol transmetre tampoc no és obligatori: no són més que paraules, tan se val el que diguin. Mostra una ciutat desolada per la guerra per tant, les paraules son els crits de la gent, les seves pregàries, les seves opinions. Simbolitza també que tot i la guerra, la ciutat continua plena de gent que va sobrevivint com pot al pas del temps, però tot amb un tint nihilista i de decadència.

El paper de l’espectador és molt important per tant, ja que l’obra està plena de significats simbòlics i en clau, i l’espectador ha de fer un anàlisi del context o dels possibles camins interpretatius, per desxifrar el que vol dir.